Vivere militare est

Algú (crec que era Edison) digué que a una obra d’art hi ha 10% d’inspiració i un 90% de transpiració. Estic d’acord, lo que passa és que feina se’n pot fer quan a un li vagi bé, però quan te ve sa inspiració no la pots deixar passar.

Ahir me va venir just quan anava a dormir, i vaig haver d’aprofitar. Vaig començar un dibuix, que he seguit avui, amb es qual miro de fer qualque cosa un poc diferenta de lo que sol fer. Està inspirat en es meravellosos dibuixos de’s tatuatge tradicional japonès, nomenat irezumi. Espero acabar-lo en breu.

Alguien (creo que fue Edison) dijo que en una obra de arte hay un 10% de inspiración y un 90% de transpiración. Estoy totalmente de acuerdo, lo que pasa es que el trabajo (transpiración) puede hacerse cuando a uno le va bien, pero cuando te viene la inspiración no la puedes dejar pasar.

Ayer me vino justamente cuando iba a dormir, y tuve que aprovecharla. Empecé un dibujo, que he seguido hoy, con el cual intento salirme un poco de mi línea. Está inspirado en los maravillosos dibujos del tatuaje japonés, llamado irezumi. Espero acabarlo en breve.

Primers traços · Primeros trazos

Esbossos de color · Bocetos de color

Colorejant es fons · Coloreando el fondo

Estat actual · Estado actual

Per cert, sa frasse en llatí vol dir “viure és lluitar”.

Por cierto, la frase en latín significa “vivir es luchar”.

Embalatge DeLuxe · Embalaje DeLuxe

De vegades me pos a mirar objectes antics, i me qued fascinat en veure s’esmer i interés que se posava fa molts d’anys en sa presentació d’un producte. Era una manera de fer artística, amb dedicació.

El que ara diuen packaging, que correctament se diu embalatge o presentació de producte, assolia uns nivells molt alts ja llavonces.

Vos pos de mostra sa tapa d’una capsa de fil sense imprimir, simplement amb un relleu fet amb un cop sec.

A veces me pongo a mirar objetos antiguos y me fascina ver el esmero e interés que se ponía antaño en la presentación de un producto. Era una forma de trabajar artística, con mimo y dedicación.

Lo que ahora llaman packaging, que correctamente se llama embalaje o presentación de producto, llegaba a unas cotas de excelencia muy altas ya entonces.

Os pongo de muestra la tapa de una caja de hilos de algodón sin imprimir, simplemente con un relieve hecho con un golpe seco.

Déjà Vu

Penjo es logotip creat per un projecte de un bar a n’es Parc Bit. Pretén mostrar una imatge fresca però formal, moderna i universitària per a un bar que ofereix es serveis de berenar, cafeteria, i nits especials.

Cuelgo el logotipo creado para el proyecto de un bar en el Parc Bit. Pretende mostrar una imagen fresca pero formal, moderna y universitaria para un local que ofrece los servicios de desayuno, cafeteria y noches especiales.

Ca’n Tià de’s Centro

En Tià és un amic meu, amo i cuiner de’s Restaurant Es Centro (se diu així perquè és a s’antic Centro Parroquial de Lloseta). Es especialista en cuina mallorquina i de mercat, gran cuiner i millor gurmet, sempre disposat a aconsellar-me i ensenyar-me gustosament en temes culinaris.

A s’hora de crear un logotip per es seu negoci, varem pensar que hauriem de conservar ses paraules Es Centro perquè es local no perdés identitat.

Després de sa primera asseguda vaig pensar que es morter seria un bon símbol per representar sa cuina que fa, i vaig enfocar es projecte donant-li un aire antic i tradicional.

Aquests són es esbossos, a partir des quals espero que creem una imatge adient per es restaurant.

Actualització 15 d’agost 2008: actualment es projecte romàn aturat, per motius externs.

Dissenyador gràfic vs. venedor de xurros

A moltes bandes venen xurros. A algunes dissenyen.

Això és així. Moltes empreses des sector, nomenades “estudis de disseny”, no son realment allò que s’anomenen, degut que es responsables de ses mateixes tenen com únic objectiu fer negoci, tant si és dissenyant qualsevol producte sense un estudi previ, ni sense cap mena d’informació al respecte, com si és dissenyant un logotip amb una Comic Sans perquè un client ho demana.

Entenc que estam a n’es món laboral per fer negoci, però hem de trobar sa mesura entre qualitat i producció, perquè la producció de disseny com si fossin xurros acaba en la denostació de l’ofici de dissenyador gràfic (que no és ni més ni manco que cap altre ofici). No hem d’oblidar mai que es dissenyador no ha d’imposar el seu criteri sobre el del seu client, però és clar que com a professional, ha d’assessorar en tot moment al client (sempre explicant els motius). Per tant, a l’hora de començar una feina, s’ha de tenir clar que el client serà qui trii el producte final, i qui ha de posar una sèrie de pautes si fa falta, però el procés ha de ser dirigit pel dissenyador, ja que és el professional.

Ara ho diré més clar: quan vaig a un restaurant i demàn una paella, no pretenc dir-li a n’es cuiner com l’ha de fer (encara que jo també me’n faig a ca meva, i ben content que queda qui la tasta), perquè confio en que el cuiner com a professional, tendrà una manera de fer ses coses millor i una experiència superior a sa meva, encara que jo sigui aficionat.

Sa meva aspiració a adquirir un ofici respectable i digne, me va dur a deixar sa meva antiga feina 10% dissenyador 90% xurrer, per formar-me i poder fer feina 100% dissenyador i il·lustrador.

Tornada

He estat un temps fora actualitzar es bloc, degut a canvis en sa meva vida laboral. A final d’abril vaig deixar sa feina a s’empresa de serveis publicitaris on duia uns tres anys com responsable des departament gràfic.

Ara es meu objectiu és aprendre, aprendre, aprendre. M’ha entrat es rollo esponja.

Actualment he començat amb Adobe InDesign. Després tocarà Illustrator, actualitzar a Photoshop CS3, i moltes coses que necessit reprendre perquè tenia deixades (web, il·lustració, escultura…). Ja aniré contant.