Se diu aviat, però aquest bloc ja té 10.000 visites! Gràcies a tots els que heu entrat a fer un cop d’ull.
Se dice rápido, pero este blog ya tiene 10.000 visitas! Gracias a todos los que habeis entrado a echar un ojo.
Arxiva a la Categoria 'Varis'
Entrevista publicada al diari Part Forana del 7 al 22 d’abril.
Entrevista publicada en el diario Part Forana del 7 al 22 de abril.
Nota: ma mare no és escultora, encara que sí aficionada a sa ceràmica i sa pintura.
Nota: mi madre no es escultora, sino ceramista y pintora aficionada.
No beguis cocacola mentres empres s’ordinador portàtil. No sigui cosa que se te caigui damunt…
No bebas cocacola mientras usas el portátil. No sea cosa que se te caiga encima…
…i es teclat te quedi mig a les fosques i cruixent.
…y el teclado te quede medio a oscuras y crujiente.
Avui don per finalitzada sa reforma de sa web: nova imatge, més funcionalitat i facilitat d’accés als continguts.
Hoy doy por finalizada la reforma de la web: nueva imagen, más funcionalidad y facilidad de acceso a los contenidos.
Aquests dies estic totalment capficat reformant sa web. Com qualsevol obra pot ser un poc molesta, pel que si passen coses rares, teniu un poc de paciència.
Estos días estoy metido de lleno en la reforma de esta web. Como cualquier obra puede ser un poco molesta, por lo que si pasan cosas raras, tened un poco de paciencia.
Evolució constant · Evolución constante
Publicat16 Setembre, 2008 Disseny , Varis Deixa un ComentariAquest bloc està en evolució constant, representant al web l’esperit de AndreuArt de recerca, professionalitat i millora. Avui estreno nova imatge: sobria i elegant. Aquest només és es primer pas en s’evolució de sa web. Estau atents!
Este blog está en evolución constante, representando en la web el espíritu de la AndreuArt de búsqueda, profesionalidad y mejora. Hoy estreno nueva imagen: sobria y elegante. Este sólo es el primer paso en la evolución de la web. Estad atentos!
Avui he vist es contador de visites: 2010 visites a la pàgina. Tinguent en conte que 1000 deuen ser de robots cercadors i al manco 300 meves: gràcies familia, amics i ànimes perdudes!
Hoy he visto el contador de visitas: 2010 visitas a esta pàgina. Teniendo en cuenta que 1000 de ellas deben ser de robots de búsqueda y por lo menos 300 mías: gracias familia, amigos y almas perdidas!
A partir d’avui totes ses entrades seran bilingües, i poc a poc aniré traduïnt al castellà ses entrades antigues.
A partir de hoy todas las entradas serán bilingües, y poco a poco iré traduciendo al castellano las entradas antiguas.
Nou bloc de cine! · Nuevo blog de cine!
Publicat1 Juliol, 2008 Mallorca , Varis , Vella escola Deixa un ComentariAvui he començat un bloc que es diu “El cine a Lloseta”.
Aquest bloc és un homenatge a sa feina de’s meus padrins materns, que estigueren involucrats als dos cines que hi hagué a Lloseta, el Victoria i el Novedades.
En aquest bloc aniré penjant els antics flyers i cartells amb què es promocionaven les películes, vertaderes antiguitats, així com alguns articles explicant la història del cine.
Vos convid a tots a que li doneu un cop d’ull, i vos entretingueu mirant es antics flyers, tots ells amb il·lustracions interessants. Podeu accedir-hi aqui.
Hoy he comenzado un blog llamado “El cine en Lloseta”.
Este blog es un homenaje al trabajo de mis abuelos maternos, que estuvieron involucrados en los dos cines que hubo en Lloseta, el Victoria y el Novedades.
En dicho blog iré colgando los antiguos flyers y carteles con que se promocionaban las pelis, verdaderas antigüedades, así como algunos artículos explicando la historia del cine.
Os invito a todos a echarle un vistazo, i que os entretengáis mirando los antiguos flyers, algunos de ellos con ilustraciones muy interesantes. Podéis acceder al blog aquí.
A moltes bandes venen xurros. A algunes dissenyen.
Això és així. Moltes empreses des sector, nomenades “estudis de disseny”, no son realment allò que s’anomenen, degut que es responsables de ses mateixes tenen com únic objectiu fer negoci, tant si és dissenyant qualsevol producte sense un estudi previ, ni sense cap mena d’informació al respecte, com si és dissenyant un logotip amb una Comic Sans perquè un client ho demana.
Entenc que estam a n’es món laboral per fer negoci, però hem de trobar sa mesura entre qualitat i producció, perquè la producció de disseny com si fossin xurros acaba en la denostació de l’ofici de dissenyador gràfic (que no és ni més ni manco que cap altre ofici). No hem d’oblidar mai que es dissenyador no ha d’imposar el seu criteri sobre el del seu client, però és clar que com a professional, ha d’assessorar en tot moment al client (sempre explicant els motius). Per tant, a l’hora de començar una feina, s’ha de tenir clar que el client serà qui trii el producte final, i qui ha de posar una sèrie de pautes si fa falta, però el procés ha de ser dirigit pel dissenyador, ja que és el professional.
Ara ho diré més clar: quan vaig a un restaurant i demàn una paella, no pretenc dir-li a n’es cuiner com l’ha de fer (encara que jo també me’n faig a ca meva, i ben content que queda qui la tasta), perquè confio en que el cuiner com a professional, tendrà una manera de fer ses coses millor i una experiència superior a sa meva, encara que jo sigui aficionat.
Sa meva aspiració a adquirir un ofici respectable i digne, me va dur a deixar sa meva antiga feina 10% dissenyador 90% xurrer, per formar-me i poder fer feina 100% dissenyador i il·lustrador.
És es temps que falta per acabar sa feina a s’empresa on som actualment, per poder començar una nova etapa d’estudi i perfeccionament en solitari.
Allà a ca meva, a n’es Raiguer, m’esperen es meus manuals de Illustrator i Indesign, es meu Mac encara amb olor de nou, i sa meva taula de dibuix. Falta poc!
Avui matí he tengut una bona alegria quan he cridat a Son Reus i m’han dit que es mateix dia que vaig deixar-hi es dos cans, va recollir-los l’amo.
Final feliç (no ens hi hem d’avesar).
Dilluns vaig fer nous amics: a una torrada per Algaida varen aparèixer aquesta simpàtica parella, aparentment estraviada per sa zona. Després de voltar per trobar-lis un lloc, vam passar una bona vetllada. Es dimarts matí els vaig deixar a Son Reus, on sortadament vaig comprovar que un d’ells dos tenia xip, pel que segurament ja tornaran a ser amb els seus amos.
Sempre és una alegria conèixer noves amistats, i més dins d’una espècie (s’animal) que no coneix sa maldat.
